Mestre a casa C.P.Hispanidad Orba


http://mestreacasa.gva.es/web/0300685200

dimarts, 27 de desembre del 2011

TREBALL D'EF: ELS JOCS OLÍMPICS.

ELS JOCS OLÍMPICS
Els Anells Olímpics són el símbol principal dels Jocs Olímpics, són cinc anells enlleçats de color blau, negre, vermell, groc i verd; la bandera olímpica consisteix en el símbol dels anells sobre un fons blanc.


Història

L'origen dels Anells Olímpics ve de l'any 1913 quan Pierre de Coubertin, a la Revue Olympique d'agost va informar que aquest sería el símbol utilitzat pel Congrés Olímpic de París.

Es van buscar aquests colors perquè eren els més presents a les banderes de tots el països, simbolitzant la internacionalitat de l'olimpisme. La teoria popular, però, va voler identificar cada anell amb un continent, essent:
·         Negre: Àfrica (pel color de pell de moltes ètnies)
·         Groc: Àsia (ídem)
·         Vermell: Amèrica (ídem)
·         Blau: Europa (símbol tradicional, relacionat amb el Mediterrani, també és el fons de la seva bandera)
·         Verd: Oceania (el continent més verge i natural)

Els anells apareixen a: les medalles olímpiques, la Bandera Olímpica, el marxandatge oficial de cada convocatòria, els emblemes de cada convocatòria I als segells commmemoratius.

Els Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers setze dies d'un període de quatre anys anomenat Olimpíada.
Iniciats originalment a l'antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi del segle XIX. Els primers jocs de l'era moderna s'organitzaren a Atenes el 1896.

Actualment se celebren els Jocs Olímpics d'estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d'hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells no múltiples de quatre.
Els primers Jocs Olímpics d'hivern es disputaren a Chamonix (França) el 1924.

Jocs Olímpics de l'antiguitat

Els Jocs Olímpics de l'antigor, anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia (776 aC - 392 aC.) en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnasos.
Existeixen moltes llegendes sobre l'origen dels antics Jocs Olímpics. Una d'elles associa els primers Jocs amb el concepte de l'antiga Grècia de ἐκεχειρία (ekecheiria) o Treva olímpica.
La data de començament dels mateixos serveix com a referència del calendari hel·lènic i es considera que fou l'any 776 aC, encara que les opinions d'alguns acadèmics la situen entre l'any 884 aC i el 704 aC.


                                                           

A partir de llavors els Jocs van prendre ràpidament una major rellevància a l'antiga Grècia, arribant al seu esplendor màxim als segles sisè i cinquè aC. Els Jocs Olímpics tenien una importància fonamentalment religiosa, amb concursos alternats amb sacrificis i cerimònies en honor a Zeus, (que la seva estàtua s'alçava majestuosament a Olímpia) i a Pèlops, heroi diví i rei mític d'Olímpia, famós per la seva llegendària carrera de carros i en honor al qual es van celebrar. El nombre d'esdeveniments va augmentar fins a vint, i les celebracions es van perllongar durant diversos dies. Les primeres competicions es basaven en carreres a peu, i més tard es van anar introduint la lluita; el pentatló, prova de diversos esdeveniments que incloïa llançament de javelina, llançament de disc i salt de longitud; el pancraci; les carreres de carros, i diverses competicions artístiques com la música, poesia i dansa.
A Olímpia s'hi van arribar a celebrar 293 Jocs Olímpics, fins que l'emperador Teodosi I els va abolir l'any 393 dC en considerar-los un acte religiós pagà (és a dir, no cristià).




Jocs Olímpics de l'era moderna
Els Jocs Olímpics de l'era moderna foren reestablerts per Pierre de Coubertin l'any 1896, si bé anteriorment ja hi havia hagut intents d'impulsar la seva restauració.
L'any 1829 el govern francès i el 1875 el govern alemany iniciaren les excavacions per recuperar les antigues restes de la ciutat d'Olímpia, finalitzant el 1881 completament. Aquesta recuperació provocà durant aquells anys que una sèrie de gent recuperès la idea de tornar a celebrar els Jocs Olímpics com en l'antigor, obert en aquest cas a qualsevol país que volguès participar-hi. Evangelios Zappas fou el primer en formular la idea i entre el 15 de novembre de 1859 es celebraren els primers Jocs Olímpics de l'era moderna, si bé únicament obert als atletes locals. La idea continuà amb les edicions del 15 de novembre de 1870, i del 18 de maig de 1875 i 1889. Aquesta idea però va fracassar per la manca de suport d'altres països així com per la incapacitat organitzativa de Zappas. A la mort d'aquest va cedir la seva fortuna al renaixement dels Jocs, un fet que succeiria posteriorment de la ma de Pierre de Coubertin.



Sent un cadet militar Coubertin es va quedar impresionat de l'interés dels anglosaxons pels esports. Ell, atret pels treballs d'exploració a Olímpia i pels esforços en va realitzats per Zappas per tal de reflotar els Jocs Olímpics. En aquell moment va començar a treballar per tal de reviure els Jocs, entesos com l'enteniment mundial dels països a través de l'esport. Amb la col·laboració del sacerdot Henri Didon, que va ser l'inspirador del lema llatí "Citius, Altius, Fortius" (en català: "més ràpid, més alt, més fort").
A finals de 1892 va presentar la seva idea a la Unió Esportiva de París, i durant un congrés internacional realtizat en aquesta ciutat sobre l'esport amateur l'any 1894 va aconseguie el suport del Duc d'Esparta, el príncep Eduard del Regne Unit, el príncep Gustau de Suècia, Leopold II de Bèlgica i del govern del Regne Unit. Argentina, Grècia, Espanya, Itàlia, l'Imperi Rus, presents al congrès, també li donaren suport, així com Alemanya i Àustria-Hongria.
Els més entusiastes del projecte decidiren no esperar fins l'any 1900, moment que s'havia considerat apropiat per iniciar el còmput de les noves olimpíades, i van programar l'acte per a l'any 1896 a Atenes, seu dels Jocs Olímpics de l'antigor. En aquell moment es va acordar que els Jocs Olímpics se celebrarien cada quatre anys organitzant-se en seus diferents de tot el món i que s'ecolliria un Comitè Olímpic Internacional (COI) amb plena autoritat per organitzar els Jocs.


El 23 de juny de 1894 es creà el Comitè Olímpic Internacional, amb seu a Lausana (Suïssa), i integrat per representants de 12 països:

                                                          

 

MODALITATS.

Jocs Olímpics d'estiu:

Els Jocs Olímpics d'estiu són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'hivern. Tot i el nom "d'estiu", els Jocs Olímpics no necessàriament s'han de desenvolupar durant aquesta estació de l'any, sinó que depén de la pròpia ciutat organitzadora i del clima en la qual està ubicada.

 

 

Jocs Olímpics d'hivern

Els Jocs Olímpics d'hivern són anomenats així per diferenciar-los dels Jocs Olímpics d'estiu, si bé en ells es practiquen els denominats esports d'hivern.
Aquests van néixer en el Congrés realitzat pel Comitè Olímpic Internacional l'any 1921 a Lausana per tal d'agrupar tots els esports d'hivern que quedaven excloses de la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu per motiu climatològic. Cal aclarir, però, que en les edicions de 1900, 1908 i 1920 ja s'havien inclòs diverses modalitats d'aquests esports d'hivern.


Jocs Paralímpics

L'any 1948, com a precedent dels Jocs Paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions en la columna vertebral. El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics d'estiu de 1960 celebrats a Roma (Itàlia) es va organitzar una competició esportiva per a atletes discapacitat física, ceguera, amputacions o paràlisi cerebral. L'any 1976 es van realitzar a Suècia els primers Jocs Paralímpics d'hivern.
Des de la realització dels Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es realitzen a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.
La participació en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.


Jocs Olímpics de la Joventut

Els Jocs Olímpics de la Joventut foren concebuts per Jacques Rogge durant el 119è Congrés del Comitè Olímpic Internacional (COI), destinats a la població esportista entre 14 i 18 anys.
Els primers Jocs Olímpics d'estiu de la Joventut es realitzaran a Singapur l'any 2010, mentre que l'edició inaugural dels Jocs d'hivern se celebrarà a Innsbruck (Àustria) dos anys més tard. Aquests jocs seran més curts que els altres, així la modalitat d'estiu tindrà una durada de dotze dies, mentre que la modalitat d'hivern durarà nou dies.

Publicat per a